Una pel·lícula poètica sobre Catalunya

Definit per Josep Maria Forn com el seu testament cinematogràfic i polític (motiu pel qual, el dedica als seus néts), “El somni català” combina els gèneres de la ficció i del documental per convertir-se en una presa de posicionament clara del cineasta respecte la més recent història de Catalunya.

Vertebrant-se en l’obra poètica de Ventura Gassol a través de la veu de Montserrat Carulla, el relat ens convida a un recorregut per fets històrics que, iniciant-se l’any 1904 fins a arribar als nostres dies, expressen, des d’una mirada poètica, la visió personal de Josep Maria Forn sobre la lluita dels catalans per a la recuperació dels drets nacionals; culminant, d’aquesta manera, una inquietud temàtica predominant en tota la filmografia del cineasta: la identitat catalana.

La gènesis del projecte

Cercant un projecte que fos possible fins i tot en un context de crisis econòmica, per a Josep Maria Forn va anar prenent forma la idea d’emprar escenes de les seves pròpies pel·lícules per, unint-les a imatges històriques d’arxiu i a algunes escenes noves, arribar a una visió unificada d’aquest aspecte clarament constant al llarg de la seva obra, la seva preocupació per la identitat catalana. Des d’aquesta singular visió, “El somni català” naixia com una producció petita, pròpia d’una productora familiar com Films de l’Orient, però amb altes aspiracions a nivell de legat personal.

La proposta es va anar perfilant de manera orgànica: les diferents versions del guió anaven prenent forma mentre també ho feia l’edició que, duta a terme des d’una sala d’edició llogada i instal·lada a les oficines de Films de l’Orient, va cloure, poc a poc, un procés de més de dos anys de durada.

El recorregut històric

“El somni català” comença l’any 1904 amb la visita d’Alfons XIII a l’Ajuntament de Barcelona, on un jove regidor (Francesc Cambó) s’enfronta al rei: “Majestad, Barcelona no está contenta”; i conclou amb la famosa frase: “Pasaremos los políticos aquí presentes, pasarán los partidos aquí representados, caerán regímenes y surgirán otros nuevos, pero el hecho vivo de Cataluña subsistirá”.

A partir d’aquí, recorrerem la història a través de moments com: l’assalt de militars de l’exèrcit a les redaccions del “¡Cu-Cut!” i de “La Veu de Catalunya” (1905), la prohibició del català per la dictadura de Primo de Rivera (1923); els assassinats de Francesc Layret (1920) i de “El noi del sucre” (1923), els Fets de Prats de Molló (1926), la proclamació de Macià de la República Catalana (1931), l’ocupació de les tropes franquistes (1938-1939), la detenció i afusellament de Companys (1940), la transició o l’11 de setembre de 1977. Aquest recorregut ens conduirà fins l’actualitat més recent, amb les manifestacions de La Diada, la Via Catalana o la “V”.